Sigues tu i alhora canvia

Dimarts, 12 Mai 2009

Dos dels consells més habituals que solem donar a la gent són complementaris, o almenys ho semblen. A) Sigues tu mateix. B) No canviïs mai. Sonen bé, tot i que estan un pèl gastats, però són molt qüestionables.

Estic d’acord –només en part- amb el primer, sobretot en uns temps en què estem tan obsessionats per la imatge i pel què diran, que a vegades ens traïm, som poc honestos, modifiquem la conducta amb l’esperança que no ser nosaltres mateixos millorarà la nostra acceptació social, que caurem millor. El problema és que per ser tu mateix has de saber qui ets, què ets, has de tenir clar a més a més que està bé, ser com ets, i necessites l’autoestima suficient per no ensorrar-te quan et critiquin per ser com ets.

Anem pel segon consell. Quan et diuen que no canviïs, cal suposar que ho fa gent que t’estima, i que amb aquella frase reconeix les teves virtuts, et fa un elogi, et convida a mantenir-te fidel als teus principis, uns principis que a ell el sedueixen. Però alhora qui t’ho diu és pessimista, no confia gaire en tu, o no confia gens en la societat, perquè dóna per suposat que si canvies serà per empitjorar. Si tan t’agrada com sóc, com és que no em veus capaç de millorar?

Per acabar sent tu mateix, no hi ha res millor que anar canviant, anar-te adaptant a les teves circumstàncies, a la teva nova realitat, i anar polint els teus defectes i, si pots, fer brillar les teves capacitats i virtuts. M’irrita l’immobilisme que ens convida a no canviar, i més quan molta gent que coneixem necessita precisament això: canviar, i si pot ser de forma urgent. Potser és perquè m’he fet gran i faig de la necessitat virtut, però cada vegada m’estimo més la gent que és tan ella mateixa, té tanta personalitat, que es pot permetre el luxe de ser flexible, i substitueix la imprudència per la paciència, frena l’espontaneïtat mal entesa i s’esforça per entendre els interlocutors, té ganes de millorar al costat d’altra gent que madura amb ells. Però és només una opinió: vosaltres mateixos sabreu si us convé canviar o no.

 Carles Capdevila, El 9 nou del 28 de novembre de 2008

 

Segundo otoño - Jordi Cano

Segundo otoño de Jordi Cano. Riera de Passavets, Montseny

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: