Mirant el “Telenotícies”

divendres, 12 Juny 2009

Poques persones es mereixen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes com Joan Solà. Vaig tenir el gust de conèixer-lo fa uns anys, per preparar un acte que es va celebrar a la Universitat de Barcelona i en el qual, des del seu saber i la meva observació al carrer, vam parlar de la repugnant situació de la llengua catalana. Abans, vam compartir una paella a El Racó de l’Agüir i vaig quedar enamorat de la seva educació, de la seva intel·ligència, de la seva naturalitat, de la seva manca d’afectació. Abans d’ahir, al Telenotícies de les nou, des del Palau de la Música, Ignasi Gaya explicava al conductor de l’informatiu, Ramon Pellicer, que el premi és “un guardó que, independentment de la seva dotació econòmica, permetrà que el nom de Joan Solà és conegui més enllà de l’àmbit acadèmic”, i em vaig preguntar si Gaya era conscient que, poc abans, en aquesta mateixa connexió, ell mateix havia parlat de les profuses col·laboracions en premsa mitjançant les quals Joan Solà ha superat l’àmbit acadèmic fins a convertir-se, a l’Avui, en cita obligada per a tots aquells que creiem que les llengües són un regal diví.

Ahir, a les entrevistes, Joan Solà-antítesi de tot radicalisme-parlava de l’odi secular cap al català, l’ús i de la dignitat de la llengua, del fracàs de les polítiques lingüístiques dels diferents governs de la Generalitat. Tots aquests els que ja els va bé que el català agonitzi diran: “Ja estan una altra vegada els catalanufos amb els seus rotllos …”. La prova de que l’anàlisi pessimista de l’optimista Solà és exacte és que, en aquest mateix Telenotícies en què anunciaven el seu Premi, van passar un reportatge sobre les proves de selectivitat que s’havien celebrat al matí. Com cada any, ens van explicar que als alumnes la prova de català els va semblar dificilíííííssima. Tinc per mi que només els semblarà acceptable el dia en que no existeixi. Fixeu-vos, si no: dels tres estudiants que en aquell Telenotícies van entrevistar a propòsit de la prova, només un va contestar en català. Els altres dos van parlar en castellà, queixant-se de que els haguessin posat un poema de Yusep Carner. “No havíem fet cap comentari literari així, en català …!”, es va queixar una de les entrevistades, sense immutar-se. Heus aquí, en una imatge i unes quantes paraules, el resum de la tan cacareada política de Normalització Lingüística: gent a la que aproven de català sense que siguin capaços d’expressar-se en aquest idioma. Em donarien a mi el Proficiency si no fos capaç d’expressar en anglès? Quina merda de Govern i d’oposició, francament.

Quim Monzó

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: